Crónica TW 2017, equip IronTrailwalkers

Doncs bé companys. Vaig prometre que us faria un resum de l’experiència a la TW del passat fi de setmana i aquí la teniu.

Les dues setmanes prèvies a la TW no havien estat bones per mi. Primer vaig anar al CAP per un tema de tensió arterial i van retindre’m allà perquè tenia la alta a 20. Una pastilla i a vigilar-se diàriament, però el que mes em va afectar va ser una conjuntivitis aguda severa que va fer tancar-se l’ull i inflamar-se fins al punt d’haver d’anar tres cops a urgències i amb un pronòstic de curació de 2 a 3 setmanes. Tot això, el dimarts abans de la TW. Total, que es va tenir que activar el plan B de buscar un substitut. Al final, pel dissabte de la TW, tenia l’ull millor i amb cura i poc a poc, vaig anar-me cap a Olot sense saber-ho el grup.

Els pronòstics eren de pluja tota la tarda del dissabte i només arribar a Olot va començar a ploure. Per sort, poc abans de la sortida va parar de ploure i ja no la vàrem tornar a veure en tota la prova.
La TW va començar a l’hora en punt i l’equip va començar a aplicar el plà previst. Aquest era de 10 minuts corrent i 3 caminat. Jo sempre vaig dir que si es podia mantenir aquest ritme fins el K40/50, doncs jo ja estaria satisfet.
El pas per Sant Feliu de Pellerols (K17,6), segons el pla previst. Primer avituallament i endavant. Temps de pas 2h13’
El segon avituallament era a Les Planes d’Hóstoles (K23,3) Temps de pas 2h53’. Allà ens esperava la família Pinelli. Quina alegria trobar-te amb amics com ell pel camí. També ens esperava el gran Dion. Els corredors seguien amb les premisses establertes. Tot OK.

Tercer avituallament a Amer (K31,4), la “vila del President”, i allà l’equip d’assistència va aprofitar per fer una mica de menjadeta a base de carn a la brasa. L’equip arribava amb un temps de pas de 4 hores y 17minuts. Avituallament ràpid de fruits secs, una mica de fisocrem a les cames i canvi de roba en alguns membres. Tots estaven molt sencers, encara que el David va passar una petita crisis, la qual va saber gestionar-se molt correctament.
Pas per Anglès (K38,9) amb un temps de 5h35’. De nou ens trobem al amic Dion i allà ens esperaven també el David Patán del Blogmaldito i la seva companya, la Vanesa. El equip seguia molt sencer i en aquest tram era la Alba la que va patir una petita crisi d’engoixa. També solucionada amb mà dreta pel equip.
Avituallament pirata de Bescanó. Es un avituallament que antigament es feia allà, però que en les darreres edicions de la TW l’han anul·lat però fan la vista grossa amb la gent que avitualla a l’equip. Degut a que el tros d’Anglès a Girona es bastant llarg (18k’s) vàrem optar per assistir allà. K48 amb un temps de pas de 7h30’. Una mica de beguda, fruits secs i cap a Girona que fem tard.
Punt de pas de Girona a la Fira de mostres (K56) amb un temps de pas de 8h06’. Allà els quilòmetres ja es comencen a notar i s’aprofita la parada per fer un àpat mes copiós que els fet fins aleshores. Arròs, amanida, humus, gall d’indi, etc… Va ser una parada una mica mes llarga que les anteriors, però del tot necessària per tornar a carregar les bateries.

Pas per Cassà de la Selva (K71,3) amb un temps de 11h20’. Per mi la pitjor etapa de la prova per ser lletja i amb problemes de marcatge del camí a la ciutat de Girona. Arriben a Cassa i ja comenten que al sortir de Girona han fet una mica de CaCo, però que ja després han fet tot el camí caminant ràpid. Com he dit abans, jo estaria satisfet si feien el CaCo fin el K40/50 i ho han fet fins al quilòmetre 60. Arriben a Cassà ja amb la acumulació a les cames, però estan bastant sencers. Nou avituallament i cap a Llagostera.
Punt de control de Llagostera (K80,9) amb un temps de 16h15’. El cansament ja es nota i apareixen les butllofes als peus del David i de l’Albert. Passen per les mans dels podòlegs de la Organització i els hi arreglen els peus per poder continuar. Apareixen sobrecàrregues a les cames de tots quatre i jo mateix els hi faig un massatge ràpid a tots. El David es queixa també d’una contractura a la espatlla amb massatge inclòs del fisio particular. L’avituallament es perllonga una mica més del desitjat però el cos ho demanava.

Arribem a Santa Cristina d’Aro (K90,6) amb un temps de pas de 15h24’. Ovació de gala per part dels voluntaris al pavelló i darrer avituallament. Les seqüeles de guerra ja son evidents i l’Albert ha de ser “reparat” a l’altre peu per part de la Helena, de mes butllofes. El David també te problemes a les plantes del peu i les dues noies aguanten molt be el quilometratge. Últims aliments encara que ja entra poca cosa i a fer els últims deu quilòmetres.

Quan els del equip d’assistència arribem a Sant Feliu, aparquem prop de l’arribada i anem a buscar als companys. Son les tres de la matinada passades i fem el recorregut al inrevés. Els trobem a un parell de quilòmetres de la arribada i per mi es el moment mes emotiu de tots els viscuts. Cops de mans i fem tots junts els darrers quilòmetres. Un munt d’emocions s’apleguen en aquells moments. Realment estan cansats dels 100 quilòmetres que porten a les cames, però ja no hi marxa enrere. Sentiments a flor de pell. Arribem a Sant Feliu amb un temps de 17 hores i 36 minuts. Abraçades i petons. Molt emocionant tot plegat.

Retirada a dormir al hotel de Sant Feliu fins a les 10 del matí, i al dia següent celebració primer a Sant Feliu amb pastes i cava i després menjar a Can Cassoles tot l’equip al complert.

Experiència inoblidable i que tothom hauria de viure al menys un cop.

Per cert, si voleu mirar un pastel de vídeo de 32 minuts, ho podeu mirar a: Video IronTrailwalkers